Hi ha diversos tipus de gegants, com els gegants tradicionals, els gegantons (de mida més petita) i els capgrossos, que tenen el cap gran però el cos més petit. Cada tipus té un paper específic en les festes populars i la cultura catalana.
Els gegants es construeixen amb una estructura de fusta o fibra de vidre, recoberta amb roba i pintada a mà. El cap i les mans solen ser de cartró pedra o resina per ser més lleugers i resistents.
Els gegants tenen una llarga tradició a Catalunya i altres regions d’Europa. Van sorgir a l’edat mitjana en processons religioses i, amb el temps, es van convertir en figures emblemàtiques de les festes populars.
Els gegants poden mesurar entre 3 i 4 metres d’alçada i el seu pes varia entre 25 i 60 kg, depenent dels materials i el disseny.
Cal formar part d’una colla gegantera, tenir força i equilibri per dur el gegant i seguir el ritme de la música i la coreografia del grup.
Les Festes de la Mercè a Barcelona, la Patum de Berga, les Festes de Santa Tecla a Tarragona i moltes festes majors arreu de Catalunya són alguns dels esdeveniments més destacats.
Els Gegants del Pi i moltes parelles de gegants històrics de diverses poblacions són icones de la cultura popular catalana.
Es transporten en remolcs o furgonetes adaptades i s’emmagatzemen en locals amplis per evitar desperfectes. També es poden desmuntar per facilitar-ne el trasllat.
Els gegants són símbols d’identitat i tradició. A Catalunya tenen un paper destacat a les festes populars, però també són comuns en altres regions d’Espanya i Europa.
El portador segueix el ritme de la música i els senyals de la colla gegantera. L’experiència i la pràctica són claus per aconseguir moviments harmònics.
