Els castellers tenen el seu origen al segle XVIII a la zona de Tarragona i el Penedès. Van sorgir a partir del Ball de Valencians i han evolucionat fins a convertir-se en un símbol de la cultura catalana, declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Hi ha moltes colles destacades, com els Castellers de Vilafranca, la Colla Vella dels Xiquets de Valls, la Colla Joves Xiquets de Valls, els Minyons de Terrassa o els Capgrossos de Mataró, entre d’altres. Cada colla té el seu estil i trajectòria.
Els castells es classifiquen segons l’alçada (nombre de pisos) i l’amplada (nombre de persones per pis). N’hi ha de diferents estructures, com els de torre, els de pilar o els de gamma extra, que són els més complexos.
Els infants poden començar des de ben petits, normalment a partir dels 4 o 5 anys, sempre amb mesures de seguretat i adaptant el seu paper dins del castell.
Només cal apropar-se a un assaig d’una colla castellera i apuntar-se. No cal experiència prèvia, ja que es va aprenent progressivament amb el suport dels companys.
Es requereix equilibri, força, coordinació i confiança. Cada persona pot trobar el seu lloc dins la colla, ja sigui a la pinya, als troncs o a la canalla.
Alguns dels més destacats són Santa Úrsula a Valls, Sant Fèlix a Vilafranca, la diada de la Mercè a Barcelona i el Concurs de Castells de Tarragona, que se celebra cada dos anys.
Un castell carregat és quan s’ha aconseguit fer l’aleta (quan l’enxaneta aixeca el braç), però cau en el descens. Un castell descarregat és quan s’ha fet completament i s’ha desmuntat amb èxit.
Una colla té diversos rols: el cap de colla dirigeix els assajos i les actuacions, els tècnics organitzen els troncs i la canalla, i els castellers es divideixen en pinya, folre, manilles, tronc i canalla.
Els castells de gamma extra, com el 3 de 10 amb folre i manilles, el 4 de 9 sense folre o el 2 de 8 net, són considerats dels més difícils per la seva complexitat i equilibri.
